{"id":2207,"date":"2016-08-04T09:45:46","date_gmt":"2016-08-04T09:45:46","guid":{"rendered":"http:\/\/smartwpress.com\/lucille2\/?p=2207"},"modified":"2024-02-06T20:31:39","modified_gmt":"2024-02-06T19:31:39","slug":"vibrations","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/?p=2207","title":{"rendered":"Vibrations"},"content":{"rendered":"\n

Publicado por\u00a0Redacci\u00f3 mikrokosmos<\/a><\/p>\n\n\n\n

El passat diumenge 15 d\u2019octubre a les 18:00, va tindre lloc a la Sala Matisse de Val\u00e8ncia el concert-gravaci\u00f3 Tecles i Cordes<\/em>. En aquest concert vam poder descobrir una nova faceta del polivalent pianista Eduard Marquina, amb la presentaci\u00f3 de les seues pr\u00f2pies peces Suite Ir\u00f2nica Op. 1<\/em>; Suite n\u00fam. 2, Op. 1<\/em> i Fantasia \u201cmareta, mareta\u201d, Op. 9<\/em>. Aix\u00ed doncs, podem afirmar que la jornada no era \u00fanicament la mostra i enregistrament d\u2019un projecte m\u00e9s del pianista de Godella, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 un punt de partida per fer volar una faceta amb la qual Marquina demostra que pot i vol arribar molt lluny.<\/p>\n\n\n\n

Pareixia que la data no anava a acompanyar la jornada. \u00c9s definitivament arriscat oferir un concert un diumenge despr\u00e9s d\u2019un pont llarg i amb un bon temps que encara convida a romandre al carrer. Si, a m\u00e9s a m\u00e9s, el concert \u00e9s tamb\u00e9 un enregistrament del mateix directe, amb tot el ritual de c\u00e0meres i focus que en comporta (i que separa inevitablement als m\u00fasics del p\u00fablic), queda clar que l\u2019aposta era tota a una carta.<\/p>\n\n\n\n

La resposta en la Sala Matisse va estar a l\u2019altura del programa i de la qualitat dels m\u00fasics que li donaven vida. Si ben \u00e9s cert que aquesta sala i la seua ac\u00fastica s\u00f3n prou fidels a programar al voltant de la m\u00fasica de jazz i dels grups amb electr\u00f2nica i amplificaci\u00f3, esta vegada obria la ment i les portes per rebre un estil post-. La curiositat que em despertava l\u2019acollida del p\u00fablic va quedar resolta des d\u2019abans del comen\u00e7ament. I \u00e9s que la Matisse, en el barri del Cedre, est\u00e0 ja ben consolidada com una de les essencials quant a formacions redu\u00efdes es referix, doncs molts dels ingredients que fan falta estan ja disposats i esperant a qui li puga interessar ficar m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

A Marquina li acompanyaven en l\u2019escenari Laura Pastor i Anna Pay\u00e0 als violins, Oreto Vay\u00e0 a la viola, la violoncel\u00b7lista Irene Cervera i Matt Baker amb el contrabaix. Piano i quartet de cordes amb contrabaix: una mescla que dona molt de joc i a la qual cal atrevir-se per debutar com a compositor. I \u00e9s que el repertori que es va sentir a la Matisse t\u00e9 un denominador com\u00fa: una m\u00fasica que naix de la inquietud d\u2019un artista que va tirar a volar en el confinament del 2020. En la polaritzaci\u00f3 que va dividir la societat entre els que es tancaren a reposar i els que s\u2019obriren a descobrir, est\u00e0 clar fins on va arribar l\u2019impuls de Marquina m\u00e9s enll\u00e0 de tocar el piano.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de la resposta del p\u00fablic, em feia especial inter\u00e9s el pensar en la combinaci\u00f3 de m\u00fasica de nova creaci\u00f3 d\u2019un pianista tan arrelat en el jazz com \u00e9s Marquina, amb quintet de cordes i en un club. Em preguntava seriosament sianava a escoltar un concert mitat cl\u00e0ssic i mitat jazz, un combo amb piano i contrabaix, una reducci\u00f3 de concerts de piano i orquestra o, senzillament, nova m\u00fasica (eixe estil post- de qu\u00e8 parl\u00e0vem) per a la formaci\u00f3 que se\u2019ns hi presentava.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol deixa poc a la imaginaci\u00f3, per\u00f2 una volta sonen les tecles i les cordes comencem a entendre la dimensi\u00f3 a la qual es vol arribar. El cam\u00ed \u00e9s el correcte i la direcci\u00f3 \u00e9s encertada. Si ben \u00e9s cert que els sis m\u00fasics sobre l\u2019escenari s\u00f3n d\u2019una qualitat indubtable, va ser el plus interpretatiu que afegiren en el directe el que va dur el programa a l\u2019altura que va arribar. Amb menci\u00f3 especial als greus de les cordes, sent capa\u00e7os d\u2019entendre els canvis de rol que constantment proposava Marquina i amb qu\u00e8 calia jugar.<\/p>\n\n\n\n

Coneguda la trajet\u00f2ria d\u2019alguns dels m\u00fasics en l\u2019escenari, calia esclarir fins a quin nivell la difer\u00e8ncia de \u201cbackgrounds\u201d anava a ser protagonista. Efectivament, la transpar\u00e8ncia en termes d\u2019articulaci\u00f3 i frasseig del piano, la infinita versatilitat de Baker i la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica i orquestral del quartet de corda, va desembocar en una jerarquia de les veus interessant per\u00f2 previsible, on clarament destacaven l\u2019actitud solista del piano i la omnipres\u00e8ncia del contrabaix. <\/p>\n\n\n\n

La primera pe\u00e7a, Suite Ir\u00f2nica Op. 1<\/em>, \u00e9s l\u2019\u00fanica pr\u00e8viament estrenada (Morelia, M\u00e8xic, ara fa dos anys junt a la Orquesta Filarm\u00f3nica del Tzintzuni) i amb la qual Marquina entra per primera vegada en el m\u00f3n de la composici\u00f3. Amb una col\u00b7lecci\u00f3 de 5 moviments d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ecl\u00e8ctica (en paraules d\u2019ell mateix, mitjan\u00e7ant \u201caltres formes compositives\u201d), ens mostra el seu univers compositiu, al qual es mant\u00e9 fidel durant tota la primera suite, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre el qual s\u2019ha perm\u00e9s el gust de millorar i evolucionar tal com va deixar clar en la resta del programa.<\/p>\n\n\n\n

Glissandos, melodies repartides (no equitativament), canons i repeticions com a elements principal, tot emmarcat dins d\u2019un espai on pareix que no volia haver un l\u00edder, donant una agradable sensaci\u00f3 de moviment err\u00e0tic. Si li afegim les harmonies denses dins de ritmes lleugers, la sensaci\u00f3 d\u2019ambig\u00fcitat comen\u00e7a a predominar. La manera en qu\u00e8 afegix capes, restant sensaci\u00f3 est\u00e0tica, fa de l\u2019\u00fas de les cordes com una base molt m\u00e9s que digna per qu\u00e8 el solista puga llu\u00efr-se. I aix\u00ed ho va fer. \u00c9s clar que el plantejament cambr\u00edstic queda resolt: el piano mana, el quartet de cordes acompanya deixant-se notar nom\u00e9s de manera puntual i el contrabaix condu\u00efx.<\/p>\n\n\n\n

De les altres dos peces, ambdues estrenades en aquest concert, podem sense dubte destacar un estil proper a Avishai Cohen (sense arribar a la improvisaci\u00f3) que comen\u00e7\u00e0rem a entreveure en el di\u00e0leg entre piano i contrabaix, amb ostinatos dins de compassos suaus per\u00f2 irregulars, aix\u00ed com la nova estructura que es va instaurar en el grup de cambra: piano i contrabaix en pizzicato VS quartet de cordes. Esta nova instauraci\u00f3 de rols, d\u2019all\u00f2 m\u00e9s encertada, va propiciar el desenvolupament d\u2019una veu i una personalitat (ara s\u00ed!) en el quartet de cordes, el qual quasi tir\u00e0rem de menys en la primera pe\u00e7a. Poder gaudir d\u2019un intercanvi entre les pinzellades de virtuosisme del piano i el \u201cpoderio\u201d d\u2019un quartet de corda que per fi es mostrava segur i conven\u00e7ut a l\u2019escenari, va donar lloc, entre altres coses, a diversos punts clim\u00e0tics amb el primer fort\u00edssimo del concert. Era q\u00fcesti\u00f3 d\u2019ampliar la tesitura del quartet de cordes, especialment per dalt, i propiciar aix\u00ed un vibrato m\u00e9s proper a aquelles orquestres de ball americanes del segle passat. Punt a favor per a compositor i int\u00e8rprets, punt a millorar per a l\u2019ac\u00fastica de la Matisse.<\/p>\n\n\n\n

Com si d\u2019un bis es tractara, i amb la soluci\u00f3 ja ben trobada, la Fantasia \u201cmareta, mareta\u201d, Op. 9 <\/em>va ser un moment per lluir la tradici\u00f3 i gaudir de tot el potencial que s\u2019hi havia establert. \u00c9s dif\u00edcil oblidar la qualitat interpretativa del moment m\u00e9s \u00edntim i lent. Amb una segona part dins d\u2019un estil proper al funky, i amb un recurs de reiteraci\u00f3 que no era nou (un ostinato tipus \u201cTake Five\u201d sobre comp\u00e0s irregular), els m\u00fasics a l\u2019escenari estigueren donant vida a un di\u00e0leg entre els dos blocs establerts i ja inamovibles: quartet de corda VS piano i contrabaix en pizzicatto. Va ser aix\u00ed que hi arrib\u00e0 un dels moments que m\u00e9s es va fer esperar: una dilatada improvisaci\u00f3 del piano, fent al p\u00fablic respirar al mateix comp\u00e0s, tot dins d\u2019una forta tradici\u00f3, tant en l\u2019harmonia com en la seua conducci\u00f3. Frescor i transpar\u00e8ncia repartides equitativament.<\/p>\n\n\n\n

Va ser en este moment del concerton em va sorgir una altra pregunta: de quina manera anava la pe\u00e7a de Marquina a tallar este gran punt clim\u00e0tic? Doncs b\u00e9, com si despertar de la letargia es tractara, l\u2019habilitat per desinflar i tornar a un m\u00f3n m\u00e9s cl\u00e0ssic i tradicional va quedar solventat connectant magistralment Oreto Vay\u00e0 a la viola. D\u2019eixa manera, tornarem poc a poc a posar els peus en terra, on s\u2019afegiren despr\u00e9s Irene Cervera amb un nou solo de violoncel, despr\u00e9s Anna Pay\u00e0 i culminant en un tutti per tancar la pe\u00e7a en un estil concertant on la Matisse no va ser capa\u00e7 d\u2019albergar l\u2019amplitud amb qu\u00e8 acabaren el concert els seus convidats.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s ens queda una \u00faltima q\u00fcesti\u00f3 per resoldre: fins on arriba la fam de Marquina per a passar a l\u2019acci\u00f3? Amb una gravaci\u00f3 que sembla tindre molt bona pinta, com es desenvolupar\u00e0 en un m\u00f3n digital amb eixa carta de presentaci\u00f3? No cal desitjar bona sort ni a les tecles ni a les cordes, les coses acaben venint per si mateixes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicado por\u00a0Redacci\u00f3 mikrokosmos El passat diumenge 15 d\u2019octubre a les 18:00, va tindre lloc a la Sala Matisse de Val\u00e8ncia el concert-gravaci\u00f3 Tecles i Cordes. En aquest concert vam poder descobrir una nova faceta del polivalent pianista Eduard Marquina, amb la…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2623,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-2207","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-design","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2207","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2207"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2207\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2873,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2207\/revisions\/2873"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2207"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2207"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eduardmarquinaselfa.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2207"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}